Karl Marx. Relacions de producció i relacions socials

En la producció els homes no treballen tan sols damunt la natura, sinó també damunt els altres. Produeixen tan sols si treballen plegats d’una determinada forma i bescanvien recíprocament les seves activitats. Per produir, entren en relacions i condicions determinades, i tan sols dins d’aquestes relacions i condicions socials actua la seva influència en la natura, s’hi dóna la producció.

D’acord amb el caràcter dels mitjans de producció variaran naturalment aquestes relacions socials que s’estableixen entre els productors, i les condicions sota les quals bescanvien les seves activitats i comparteixen l’acte global de la producció. Amb la descoberta d’un nou instrument de guerra, l’arma de foc, tota l’organització interna de l’exèrcit es transformà necessàriament, les relacions dins les quals els individus composaven un exèrcit i funcionaven com a exèrcit es transformaren, i la relació entre els diferents exèrcits canvià també.

Les relacions socials en les quals produeixen els individus, les relacions socials de producció varien per tant, es transformen amb el canvi i desenvolupament dels mitjans materials de producció, les forces de producció. Les relacions de producció en la seva totalitat constitueixen això que s’anomena les relacions socials i la societat, una societat en un determinat estadi de desenvolupament, una societat amb un caràcter peculiar i diferenciat. La societat antiga, la societat feudal, la societat burgesa són aquestes totalitats de relacions de producció, cadascuna de les quals assenyala un determina estadi de desenvolupament en la història de la humanitat.També el capital és una relació social de producció. És una relació burgesa de producció, una relació de producció de la societat burgesa. El medi de vida, l’instrument de treball, la matèria primera, que formen el capital, que no han sigut produïts i acumulats sota determinades condicions socials, en determinades relacions socials? Que no són emprades per una nova producció, sota determinades condicions especials, en determinades relacions socials? I que no fa aquest caràcter socialment determinat que els productes per a la nova producció siguin capital?

El capital no consisteix tan sols en mitjans de vida, instruments de treball i matèries primeres, no tan sols de productes materials; consisteix també en valors de canvi. Tots els productes que en formen part són mercaderies. El capital no és per tant tan sols una suma de productes materials, sinó que és una suma de mercaderies, de valors de canvi, de magnituds socials.

 Karl Marx. Treball assalariat i capital (Publicat originalment (Lohnarbeit und Kapital) a «Neuen Rheinischen Zeitung», els dies 5 (n. 264), 6 (n. 265), 7 (n. 266), 8 (n.267) i 11 (n.269) d’abril del 1849. El 1891 fou publicat en forma de pamflet, amb una introducció d’Engels) 

Karl Marx, Tesis sobre Feuerbach

Karl MarxTesis sobre Feuerbach

(1845)

1 El principal defecte de tot el materialisme que hi ha hagut fins ara (també el de Feuerbach) és que l’objecte, l’actualitat, la sensualitat es conceben tan sols sota la forma de l’objecte o de la contemplació; i no com a activitat sensorial humana, praxi; no subjectivament. D’ací que el costat actiu de l’objecte el desenvolupà l’idealisme front el materialisme, de forma abstracta, és clar, ja que desconeix l’activitat real com a tal, contràriament a Feuerbach, qui vol objectes sensuals diferenciats dels objectes pensats: si bé no concep la pròpia activitat humana com una activitat objectiva. Per tant a L’essència del cristianisme considera l’actitud teòrica com l’única actitud humana genuïna, mentre la pràctica és concebuda tan sols en la seva bruta forma jueva d’aparença. No copsa per tant la importància de l’activitat «revolucionària», de la «pràctica-crítica».

 

2 La qüestió de si es pot atribuir al pensament humà la veritat objectiva, no és una qüestió de teoria, sinó una qüestió pràctica. És en la pràctica on els homes han de provar la veritat, és a dir la realitat i el poder, la correcció del seu pensament. La disputa sobre la realitat o irrealitat del pensament, aïllat de la pràctica, és una mera qüestió escolàstica.

 

3 La doctrina materialista que els homes són producte de les circumstàncies i que, per tant, els homes transformats són producte de circumstàncies transformades, oblida que és l’home qui canvia les circumstàncies i que l’educador ha d’educar-se primer. Per tant aquesta doctrina ha de dividir la societat en dues parts, una de les quals és superior a l’altra.

 

La coincidència del canvi de circumstància i de l’activitat humana o autotransformació tan sols pot es concebre i entendre racionalment com a pràctica revolucionària.

 

4 Feuerbach comença a partir del fet de l’alienació religiosa, de la duplicació del món en un de religiós i en un de secular. El seu treball consisteix en reduir el món religiós a la seva base secular. Allò que oblida és el fet que després de completar aquesta tasca, encara queda per fer el més important, ja que el fet que la base secular s’aixequi i creï en els núvols un reialme independent sols pot explicar-se per la lluita i les contradiccions internes d’aquesta base. Aquesta ha d’entendre’s en la seua contradicció, i mitjançant la seva resolució, revolucionar-la. Així, per exemple, una vegada es descobreix que la família terrenal és el secret de la sagrada família, la primera ha d’ésser eliminada teòricament i pràctica.

 

5 Feuerbach, que no en té prou amb el pensament abstracte, vol contemplació; però no concep la sensorialitat com a activitat sensorial humana pràctica.

 6 Feuerbach redueix l’essència religiosa a essència humana. Però l’essència humana no és cap abstracció de cada individu aïllat. En realitat és el conjunt de relacions socials. Feuerbach, qui no fa una crítica d’aquesta essència real, es veu per tant obligat a:

1. Obtenir el procés històric per abstracció i a definir el sentiment religiós com a independent, i considerar un individu humà abstracte, aïllat.
2. L’essència, per tant, tan sols pot considerar-se com a «espècie», com a generalització internament cega que aplega molts individus únicament mitjançant una via natural.

7 Feuerbach, per tant, no veu que el propi «sentiment religiós» és un producte social i que l’individu abstracte que analitza pertany a una forma social particular.

 

8 Tota vida social és essencialment pràctica. Tots els misteris, que duen la teoria cap al misticisme, troben la solució radical en la pràctica humana i en la comprensió d’aquesta pràctica.

 

9 El cim assolit pel materialisme contemplatiu, és a dir pel materialisme que no considera la sensorialitat com a activitat pràctica, és la contemplació d’individus aïllats i de la societat civil.

 

10 El punt central de l’antic materialisme és la societat civil, el punt central del nou és la societat humana o la humanitat social.

 11 Els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo.