Només una societat que faci interpenetrar-se harmònicament les seves forces productives segons un únic i ampli pla pot permetre a la indústria que s’estableixi per tota la terra amb la dispersió que sigui més adient al seu propi desenvolupament i al manteniment o a l’evolució dels altres elements de la producció.
La superació de la contraposició entre la ciutat i el camp no és, doncs, segons això, només possible. És ja una immediata necessitat de la mateixa producció industrial, com ho és també de la producció agrícola i, a més a més, de la higiene pública. Només mitjançant la fusió de la ciutat i el camp pot eliminar-se l’actual enverinament de l’aire, l’aigua i la terra; només amb ella pot aconseguir-se que les masses que avui es podreixen a les ciutats posin el seu adob natural al servei del cultiu de les plantes, en lloc de al de la producció de malalties.
(…)
La superació de la separació de la ciutat i el camp no és, doncs, una utopia, ni tant sols en atenció al fet que pressuposa una dispersió el més uniforme possible de la gran indústria per tot el territori. Cert que la civilització ens ha deixat a les grans ciutats una herència que costarà molt de temps i esforços eliminar. Però les grans ciutats han de ser suprimides, malgrat que sigui a costa d’un procés llarg i difícil. Qualssevol que siguin els destins de l’Imperi Alemany de la Nació Prussiana, Bismarck podrà anar-se a la tomba amb l’orgullosa consciència que el seu més intens desig serà satisfet: les grans ciutats desapareixeran.
