Friedrich Engels. La subversió de la ciència pel senyor Eugen Dühring.

Només una societat que faci interpenetrar-se harmònicament les seves forces productives segons un únic i ampli pla pot permetre a la indústria que s’estableixi per tota la terra amb la dispersió que sigui més adient al seu propi desenvolupament i al manteniment o a l’evolució dels altres elements de la producció.

La superació de la contraposició entre la ciutat i el camp no és, doncs, segons això, només possible. És ja una immediata necessitat de la mateixa producció industrial, com ho és també de la producció agrícola i, a més a més, de la higiene pública. Només mitjançant la fusió de la ciutat i el camp pot eliminar-se l’actual enverinament de l’aire, l’aigua i la terra; només amb ella pot aconseguir-se que les masses que avui es podreixen a les ciutats posin el seu adob natural al servei del cultiu de les plantes, en lloc de al de la producció de malalties.

(…)

La superació de la separació de la ciutat i el camp no és, doncs, una utopia, ni tant sols  en atenció al fet que pressuposa una dispersió el més uniforme possible de la gran indústria per tot el territori. Cert que la civilització ens ha deixat a les grans ciutats una herència que costarà molt de temps i esforços eliminar. Però les grans ciutats han de ser suprimides, malgrat que sigui a costa d’un procés llarg i difícil. Qualssevol que siguin els destins de l’Imperi Alemany de la Nació Prussiana, Bismarck podrà anar-se a la tomba amb l’orgullosa consciència que el seu més intens desig serà satisfet: les grans ciutats desapareixeran.

Karl Marx. Relacions de producció i relacions socials

En la producció els homes no treballen tan sols damunt la natura, sinó també damunt els altres. Produeixen tan sols si treballen plegats d’una determinada forma i bescanvien recíprocament les seves activitats. Per produir, entren en relacions i condicions determinades, i tan sols dins d’aquestes relacions i condicions socials actua la seva influència en la natura, s’hi dóna la producció.

D’acord amb el caràcter dels mitjans de producció variaran naturalment aquestes relacions socials que s’estableixen entre els productors, i les condicions sota les quals bescanvien les seves activitats i comparteixen l’acte global de la producció. Amb la descoberta d’un nou instrument de guerra, l’arma de foc, tota l’organització interna de l’exèrcit es transformà necessàriament, les relacions dins les quals els individus composaven un exèrcit i funcionaven com a exèrcit es transformaren, i la relació entre els diferents exèrcits canvià també.

Les relacions socials en les quals produeixen els individus, les relacions socials de producció varien per tant, es transformen amb el canvi i desenvolupament dels mitjans materials de producció, les forces de producció. Les relacions de producció en la seva totalitat constitueixen això que s’anomena les relacions socials i la societat, una societat en un determinat estadi de desenvolupament, una societat amb un caràcter peculiar i diferenciat. La societat antiga, la societat feudal, la societat burgesa són aquestes totalitats de relacions de producció, cadascuna de les quals assenyala un determina estadi de desenvolupament en la història de la humanitat.També el capital és una relació social de producció. És una relació burgesa de producció, una relació de producció de la societat burgesa. El medi de vida, l’instrument de treball, la matèria primera, que formen el capital, que no han sigut produïts i acumulats sota determinades condicions socials, en determinades relacions socials? Que no són emprades per una nova producció, sota determinades condicions especials, en determinades relacions socials? I que no fa aquest caràcter socialment determinat que els productes per a la nova producció siguin capital?

El capital no consisteix tan sols en mitjans de vida, instruments de treball i matèries primeres, no tan sols de productes materials; consisteix també en valors de canvi. Tots els productes que en formen part són mercaderies. El capital no és per tant tan sols una suma de productes materials, sinó que és una suma de mercaderies, de valors de canvi, de magnituds socials.

 Karl Marx. Treball assalariat i capital (Publicat originalment (Lohnarbeit und Kapital) a «Neuen Rheinischen Zeitung», els dies 5 (n. 264), 6 (n. 265), 7 (n. 266), 8 (n.267) i 11 (n.269) d’abril del 1849. El 1891 fou publicat en forma de pamflet, amb una introducció d’Engels)