Publicat en “eldebat.cat” de 21.10.08

A Anglaterra, ven un 900% més que fa un any

Marx creix en temps de crisi

E.P.F.

En plena crisi financera, renovada popularitat per a un dels grans crítics del capitalisme. I és que les vendes dels llibres de Karl Marx estan creixent exponencialment a Alemanya i a Anglaterra. I és que dels seus llibres no se’n venien tantes còpies al món com des dels temps de la Unió Soviètica.

Així, segons el director de vendes digitals i online de l’editorial Penguin al Regne Unit, Jason Craig, les vendes del Manifest Comunista entre maig i octubre de 2008 van augmentar un 900% comparat amb el mateix període de l’any passat. L’editor pensa que “l’actual col·lapse bancari fa que molts pensin que caldria rellegir-lo ja que, entre uns altres, advertia sobre la creació d’un capitalisme explotador que acaba per destruir-se a si mateix, advertint a més que el crèdit hauria d’estar en les mans de l’Estat”. 

A Alemanya, l’editorial berlinesa Karl Dietz Verlag, dirigida per Jörn Schütrumpf té un best-seller per damunt de tot: una curosa edició amb la tapa blava fosca d’El Capital, l’extens volum econòmico-filosòfic redactat per Karl Marx i Friedrich Engels, la primera part del qual fou publicada el 1867. Present en la darrera Fira del Llibre de Frankfurt fins diumenge passat, Schütrumpf  afima que “el 2005 vaig vendre 500 exemplars, el 2006 uns 800 i el 2007, 1.300. En els primers nou mesos de 2008 ja n’he venut 1.500. Les xifres, en valors absoluts, no són impressionants, però el progrés, sí” afirmar l’editor. 

Un dels estats alemanys en els quals la crítica de Marx al capitalisme desperta més interès és Hesse, on la prefectura del Govern Regional podria recaure en L’Esquerra (Die Linke), de Oskar Lafontaine, en coalició amb l’SPD.

Fins a la tomba 
La moda Marx ha arribat fins al cementiri de Highgate en el nord de Londres el pensador alemany jau enterrat. La directora de la fundació a càrrec el seu manteniment, Jean Pateman, sosté que mai no deixa de rebre peticions de visites d’arreu del món. “Aquest matí teníem un grup enorme de visitants xinesos esperant per a entrar en el cementiri, també solen venir sobretot cubans. L’altre dia va venir l’ambaixador de Nepal i va deixar una bona donació” afirma.

Només una societat que faci interpenetrar-se harmònicament les seves forces productives segons un únic i ampli pla pot permetre a la indústria que s’estableixi per tota la terra amb la dispersió que sigui més adient al seu propi desenvolupament i al manteniment o a l’evolució dels altres elements de la producció.

La superació de la contraposició entre la ciutat i el camp no és, doncs, segons això, només possible. És ja una immediata necessitat de la mateixa producció industrial, com ho és també de la producció agrícola i, a més a més, de la higiene pública. Només mitjançant la fusió de la ciutat i el camp pot eliminar-se l’actual enverinament de l’aire, l’aigua i la terra; només amb ella pot aconseguir-se que les masses que avui es podreixen a les ciutats posin el seu adob natural al servei del cultiu de les plantes, en lloc de al de la producció de malalties.

(…)

La superació de la separació de la ciutat i el camp no és, doncs, una utopia, ni tant sols  en atenció al fet que pressuposa una dispersió el més uniforme possible de la gran indústria per tot el territori. Cert que la civilització ens ha deixat a les grans ciutats una herència que costarà molt de temps i esforços eliminar. Però les grans ciutats han de ser suprimides, malgrat que sigui a costa d’un procés llarg i difícil. Qualssevol que siguin els destins de l’Imperi Alemany de la Nació Prussiana, Bismarck podrà anar-se a la tomba amb l’orgullosa consciència que el seu més intens desig serà satisfet: les grans ciutats desapareixeran.

En la producció els homes no treballen tan sols damunt la natura, sinó també damunt els altres. Produeixen tan sols si treballen plegats d’una determinada forma i bescanvien recíprocament les seves activitats. Per produir, entren en relacions i condicions determinades, i tan sols dins d’aquestes relacions i condicions socials actua la seva influència en la natura, s’hi dóna la producció.

D’acord amb el caràcter dels mitjans de producció variaran naturalment aquestes relacions socials que s’estableixen entre els productors, i les condicions sota les quals bescanvien les seves activitats i comparteixen l’acte global de la producció. Amb la descoberta d’un nou instrument de guerra, l’arma de foc, tota l’organització interna de l’exèrcit es transformà necessàriament, les relacions dins les quals els individus composaven un exèrcit i funcionaven com a exèrcit es transformaren, i la relació entre els diferents exèrcits canvià també.

Les relacions socials en les quals produeixen els individus, les relacions socials de producció varien per tant, es transformen amb el canvi i desenvolupament dels mitjans materials de producció, les forces de producció. Les relacions de producció en la seva totalitat constitueixen això que s’anomena les relacions socials i la societat, una societat en un determinat estadi de desenvolupament, una societat amb un caràcter peculiar i diferenciat. La societat antiga, la societat feudal, la societat burgesa són aquestes totalitats de relacions de producció, cadascuna de les quals assenyala un determina estadi de desenvolupament en la història de la humanitat.També el capital és una relació social de producció. És una relació burgesa de producció, una relació de producció de la societat burgesa. El medi de vida, l’instrument de treball, la matèria primera, que formen el capital, que no han sigut produïts i acumulats sota determinades condicions socials, en determinades relacions socials? Que no són emprades per una nova producció, sota determinades condicions especials, en determinades relacions socials? I que no fa aquest caràcter socialment determinat que els productes per a la nova producció siguin capital?

El capital no consisteix tan sols en mitjans de vida, instruments de treball i matèries primeres, no tan sols de productes materials; consisteix també en valors de canvi. Tots els productes que en formen part són mercaderies. El capital no és per tant tan sols una suma de productes materials, sinó que és una suma de mercaderies, de valors de canvi, de magnituds socials.

 Karl Marx. Treball assalariat i capital (Publicat originalment (Lohnarbeit und Kapital) a «Neuen Rheinischen Zeitung», els dies 5 (n. 264), 6 (n. 265), 7 (n. 266), 8 (n.267) i 11 (n.269) d’abril del 1849. El 1891 fou publicat en forma de pamflet, amb una introducció d’Engels) 

Karl MarxTesis sobre Feuerbach

(1845)

1 El principal defecte de tot el materialisme que hi ha hagut fins ara (també el de Feuerbach) és que l’objecte, l’actualitat, la sensualitat es conceben tan sols sota la forma de l’objecte o de la contemplació; i no com a activitat sensorial humana, praxi; no subjectivament. D’ací que el costat actiu de l’objecte el desenvolupà l’idealisme front el materialisme, de forma abstracta, és clar, ja que desconeix l’activitat real com a tal, contràriament a Feuerbach, qui vol objectes sensuals diferenciats dels objectes pensats: si bé no concep la pròpia activitat humana com una activitat objectiva. Per tant a L’essència del cristianisme considera l’actitud teòrica com l’única actitud humana genuïna, mentre la pràctica és concebuda tan sols en la seva bruta forma jueva d’aparença. No copsa per tant la importància de l’activitat «revolucionària», de la «pràctica-crítica».

2 La qüestió de si es pot atribuir al pensament humà la veritat objectiva, no és una qüestió de teoria, sinó una qüestió pràctica. És en la pràctica on els homes han de provar la veritat, és a dir la realitat i el poder, la correcció del seu pensament. La disputa sobre la realitat o irrealitat del pensament, aïllat de la pràctica, és una mera qüestió escolàstica.

3 La doctrina materialista que els homes són producte de les circumstàncies i que, per tant, els homes transformats són producte de circumstàncies transformades, oblida que és l’home qui canvia les circumstàncies i que l’educador ha d’educar-se primer. Per tant aquesta doctrina ha de dividir la societat en dues parts, una de les quals és superior a l’altra.

La coincidència del canvi de circumstància i de l’activitat humana o autotransformació tan sols pot es concebre i entendre racionalment com a pràctica revolucionària.

4 Feuerbach comença a partir del fet de l’alienació religiosa, de la duplicació del món en un de religiós i en un de secular. El seu treball consisteix en reduir el món religiós a la seva base secular. Allò que oblida és el fet que després de completar aquesta tasca, encara queda per fer el més important, ja que el fet que la base secular s’aixequi i creï en els núvols un reialme independent sols pot explicar-se per la lluita i les contradiccions internes d’aquesta base. Aquesta ha d’entendre’s en la seua contradicció, i mitjançant la seva resolució, revolucionar-la. Així, per exemple, una vegada es descobreix que la família terrenal és el secret de la sagrada família, la primera ha d’ésser eliminada teòricament i pràctica.

5 Feuerbach, que no en té prou amb el pensament abstracte, vol contemplació; però no concep la sensorialitat com a activitat sensorial humana pràctica.

 6 Feuerbach redueix l’essència religiosa a essència humana. Però l’essència humana no és cap abstracció de cada individu aïllat. En realitat és el conjunt de relacions socials. Feuerbach, qui no fa una crítica d’aquesta essència real, es veu per tant obligat a:

1. Obtenir el procés històric per abstracció i a definir el sentiment religiós com a independent, i considerar un individu humà abstracte, aïllat.
2. L’essència, per tant, tan sols pot considerar-se com a «espècie», com a generalització internament cega que aplega molts individus únicament mitjançant una via natural.

7 Feuerbach, per tant, no veu que el propi «sentiment religiós» és un producte social i que l’individu abstracte que analitza pertany a una forma social particular.

8 Tota vida social és essencialment pràctica. Tots els misteris, que duen la teoria cap al misticisme, troben la solució radical en la pràctica humana i en la comprensió d’aquesta pràctica.

9 El cim assolit pel materialisme contemplatiu, és a dir pel materialisme que no considera la sensorialitat com a activitat pràctica, és la contemplació d’individus aïllats i de la societat civil.

10 El punt central de l’antic materialisme és la societat civil, el punt central del nou és la societat humana o la humanitat social.

 11 Els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo.